Data: 17.03.2013
Distancia: 42.195 m.
Temps real: 3:47:42 (l'any passat 3:56:19)
Temps oficial: 3:57:33
Temps del guanyador: 1:11:42
Ritme: 5:24
Total arribats: 14.856
Web:
http://www.zurichmaratobarcelona.com/
Preu: 72 euros
Bossa: Samarreta tècnica
Cronometratge: Championchip
Per fi arriba el dia de la Marató. L'Araceli, els nens i jo hem dormit a casa els pares per no haver de baixar de Sabadell. Hauria suposat dormir menys per llevar-nos molt d'hora. Crec que ha estat una bona decisió ja que calia estar ben descansat, tot i que dormir en un llit que no és l'habitual, sempre suposa un risc.
El "brother", que debuta en la distància, ens passa a recollir i fem via cap a plaça Espanya. També ve en Joanet i l'avi amb la càmera de video. Puntuals, ens reunim amb la colla runner: l'Àngel i el seu amic, el Xavi, el Manolo, els de Sant Joan... Alguns són coneguts, altres me'ls presenten. És el que té això de les curses, sempre hi ha cares noves. També hi ha l'Ernest, company de l'insti, de qui feia temps que no en sabia res, i menys que fes curses.
Els temps se'ns tira a sobre, i deprés de quatre exercicis d'escalfament em despedeixo de l'Araceli i ens col·loquem al 4art. calaix. És de les poques vegades que no em preocupa el més mínim si estem situats gaire enrera. Al poc se sent el tret de sortida, però no passem per l'arc fins que el crono marca quasi bé 10 minuts. Comença l'aventura maratoniana!
Km 0 a 10: Sortim en grup (Xavi, Manolo, Julio, Àlex, Quim i jo). Tenen idea de sortit a 5:20 però sembla que es deixen anar per l'eufòria i rodem a 5:10. El ritme és força còmode per tots ja que anem xerrant i comentant tot allò que veiem. Els quilòmetres se succeeixen pels barris de Sant i Les Corts, i sense adonar-nos, hem fet quasi una quarta part del recorregut.
Km 10 a 20: El Julio, el Manolo i jo hem de fer una parada tècnica al parc de l'Escorxador. Amb les presses de la sortida ens hem oblidat de passar pel WC i toca aturar-nos. No m'havia passat mai, però suposo que el fet de no anar "a tope" i anar ingerint aigua en tots els habituallament (pel que pugui passar) ens ha portat a un excés de retenció de líquids. Després, fem un petit esforç per tal d'atrapar la resta d'integrants del grup que ha tirat endavant. Tot i que tenim molta energia acumulada encara, penso que aquest desgast extra ens pot passar factura després.
Aquest tram és força maco ja que passa per llocs emblemàtics: la Gran Via, el Passeig de Gràcia, la Sagrada Familia. I com que vas fresc i hi ha molt de públic, gaudeixes molt de l'ambient festiu.
Km 20 a 30: A la Meridiana hi ha col·locat l'arc de la mitja marató, el qual passem en 1:48:57. És a dir que anem clavant els 5:10. El grup continua compacte. Al km 23 ens trobem a l'Àngel que fa de llebre del seu amic Jordi, que debuta. Em veuen ells, i d'entrada no tinc clar qui atrapa a qui. Després d'aclarir-me que van a 5:20, entenc que és el nostre grup qui els ha agafat. Després d'animar-nos mútuament, tirem endavant.
Cap al km 25, baixant per Rambla de Prim, el grup perd les primeres unitats i ens quedem el Manolo, el Xavi, el Julio i jo. A Diagonal sembla que al Manolo també li comencen a fallar les forces però aguanta. El Xavi i el Julio estan forts i van regulant per tal que el grup no es trenqui més. Jo no estic esgotat, però començo a notar el pes dels quilòmetres.
Km 30 a 35: Al passeig Taulat recordo que es aquí on l'any passat vaig començar a baixar molt el rendiment. Maleït mur! Sembla que aquest any vaig una mica millor però és en aquest punt quan el Manolo comença a anar força més lent. El Xavi em diu que ell es queda per fer-li de llebre tal com havien pactat, i que jo tiri. Dubto, no sé si quedar-me amb ells i continuar acompanyat, o fer la meva. Finalment opto per la segona opció ja que sé que tot i que encara tinc forces, patiré molt al final. Vull aprofitar la mica de gas que em queda. Faig el front marítim tot sol. Començo a veure forces corredors que s'aturen al voral a fer estiraments. Els quilòmetres passen factura.
Km 35 a 40: No tinc rampes com els que he vist aturar-se, de respiració i ritme cardíac noto que vaig molt bé (no porto el pulsòmetre però després de temps corrent, em conec força). Però el maleït genoll (el que fa 2 anys m'havia fallat en tal dia com avui i em va tenir 2 mesos lesionat) comença a avisar. Sé que pel que queda fins a l'arribada podré aguantar i no caldrà que m'arrossegui com l'altra vegada i que milloraré el temps de l'any passat (que era l'únic objectiu que m'havia proposat). A l'Arc de Triomf veig a l'Araceli i això em dóna la darrera empenta. En aquell tram, fins la catedral, l'ambient és epectacular. La gent et crida pel teu nom. Penses que et deuen conèixer. Però no, t'animen perquè llegeixen el Miquel del pitrall.
A l'avituallament de la catedral tinc un petit ensurt. El paviment està molt xop i un corredor rellisca i de retruc em fa caure a mi també a terra. L'he vist venir però els reflexos no m'han permès reaccionar. Em demana perdó. Perdonat, que vols fer-hi, li pot passar a qualsevol en aquestes circumstàncies. M'aixeco i enfilo Via Laietana.
Km 40 a 42: Just abans d'arribar a Colom m'avancen les llebres de 3:45 i tot el seu seguici. Tot i que he sortit més tard que ells, veient com em passen, tinc clar que no baixaré d'aquest temps. El genoll no em deixa anar més ràpid. El Paral·lel se'm fa etern, fins i tot m'avaça el Julio, que s'ha enganxat a un company del seu club. Em fa el gest perquè que els intenti seguir però diria que fins i tot van més ràpids que les llebres a les quals no he pogut seguir abans. Veig la plaça Espanya de lluny, sembla que no hi arribi mai. Finalment, el darrer gir i ja veig l'arribada. Vull acabar però també vull gaudir del moment. M'hi recreo, miro a banda i banda per veure si veig l'Araceli o algú conegut. L'avinguda Maria Cristina està plena de públic però no sóc capaç de trobar ningú. Almenys l'speaker diu el meu nom i això m'emociona. Alço el braços uns quants metres abans de creuar la linia d'arribada. A diferència d'altre curses en les que intento retallar segons al crono, aquesta vegada vull que el moment no sacabi mai. Finalment travesso la meta rebaixant en 9 minuts el temps de l'any passat. No m'ho crec. Li demano a un paio que ha entrat amb mi em faci una foto amb el mòbil per immortalitzar el moment i immediatament me'n vaig a buscar aigua. Finalment em posen la medalla. Em fa tanta o més il·lusió com quan en guanyava alguna de petit jugant a futbol.
Aprofito per felicitar el Manolo, el Dani, el Santi, l'Ernest i el "brother" Joan pel seu exitós debut en la distància. També a la resta de bojos pel running que ahir van prendre la sortida de la Marató de BCN, tan se val si no la van acabar. I als que tot i haver-la preparat, hi han hagut de renunciar per lesió, com el Jose.També vull traslladar el meu condol a la familia i amics del corredor a qui el cor li va dir prou només creuar la línia d'arribada, DEP.
Ara toca recuperar-se de l'esforç físic realitzat i gaudir del moment. Un any per endavant per pensar si hi tornem el 2014.
